D.O. Pla de Bages | Varietats
17292
page-template-default,page,page-id-17292,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,columns-4,qode-theme-ver-17.0,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Varietats blanques

Picapoll blanc

Varietat tardana, de gra ovalat i pell gruixuda, que el protegeix en la seva llarga maduració. Dona vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables i potencia la seva sensació de volum. Aromàticament revela notes cítriques, com l’aranja, l’herba aromàtica espígol i en els anys més frescos les notes florals (flor blanca com el gessamí).

Macabeu

Varietat de cicle mitjà. Aporta elegància als cupatges de la zona. Es caracteritza per les notes de fruita blanca i un aportació mitjana de grau i acidesa.

Chardonnay

Raïm primerenc, de gra esfèric petit i apinyat. Dóna vins de bona acidesa però sobretot de gran estructura en boca i molta aptitud per a l’envelliment. Destaquen les aromes de fruita fresca com la poma verda i notes de pinya americana.

Sauvignon blanc

Raïm blanc de pell delicada. Elaborat en condicions de màxima preservació de l’oxígen revela gran potència d’aromes tropicals, maracujà i vegetals elegants com el boix. En les zones més fredes les notes minerals revelen els millors Sauvignon Blanc.

Gewürztraminer

Raïm de pell rosada tot i que se n’obté vi blanc. El mateix raïm ja revela el seu gran potencial de notes florals, rosa. Vins de mitjana estructura però de gran intensitat aromàtica en la que es troben la rosa i la fruita molt madura.

Malvasia

La malvasia és una varietat de cep blanca, encara que també n’existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.

El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d’alta graduació. A l’edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Varietats negres

Mandó

La mandó és una varietat de raïm negre quasi oblidada que s’està recuperant satisfactòriament. Els vins elaborats amb aquesta varietat sorprenen per la seva qualitat i personalitat. Per això, s’està realitzant un gran esforç per la seva reintroducció rescatant els pocs ceps que han sobreviscut al seu abandonament. Dóna gotims troncònics de tamany mitjà considerablement compactes. Els seus grans són petits i esfèrics arribant a la maduresa amb una tonalitat violàcia.

Sumoll

La varietat autòctona negra més conservada a la zona. De cicle mitjà, raïm gros i producció mitjana elevada. Dóna negres de poc color però molta frescor i estructura tànica, amb un estil de vins continentals (és a dir, més semblants a Pinots Noirs i Nebiolos que a varietats bordeleses). De tanins de difícil maduració, per això de sempre s’havia considerat una bona varietat per a la obtenció de rosats.

Picapoll negre

lorem

Garnatxa negra

Varietat de cicle mitjà, de gra gros i generalment de maduració amb poc color. Només les vinyes molt velles arriben concentrar en terrenys ben drenats i assolellats. De gran

valor per aportar sensacions de dolçor i molta frescor aromàtica (gerds i fins i tot maduixa). Maduració plena amb alt grau alcoholic i bona relació d’acidesa.

Merlot

Fora de Bordeus, les zones fredes, com el Bages és on aquesta varietat de cicle curt va a madurar ja amb els primers freds. Això li aporta molta elegància en comparació amb zones més calentes. Sense caure en la verdor dels tanins ni en la sobremaduració aromàtica. En el terme mig hi ha les grans zones de merlots frescos, amb notes de grosella i fons de cacau.

Cabernet sauvignon

Possiblement el raïm millor adaptat a tot el món, degut al seu cicle llarg. Les llargues maduracions a la tardor en zona freda (veremes a finals d’octubre a la nostra zona) respecten l’acidesa i el perfil varietal (cirera picota, fruita negra) permetent eliminar les seves aromes vegetals (pebrot verd) i donant cremositat als tanins que li aporten una gran estructura.

Ull de llebre

Varietat negre de gra gros, tendència a ser productiu de jove i va equilibrant a mida que envelleix, reduint la producció i millorant la seva maduració. A la zona, aporta lleugeresa aromes florals, regalèssia i fruita vermella, que donen frescor a vins de mitja criança.

Cabernet franc

De maduració lleugerament més avançada que el Cabernet Sauvignon, tot i així varietat tardana. Tendència natural a equilibrar la producció pel deficient quallat del raïm, que redueix la càrrega de forma natural. Dóna vins de gran estructura i color, destacant les notes de tofee sobre fruites del bosc.

Syrah

Raïm de gra gros però de gran pigmentació. Tot i tenir la pell molt delicada, les llargues maduracions fins a l’octubre respecten les característiques de Violeta i Olivada. Aquestes aromes junt amb la gran estructura i alhora suavitat en boca la fan una varietat molt agraïda pels cupatge.

X