Una de les peculiaritats que podem trobar a la DO Pla de Bages són les tines i barraques de pedra seca. Aquestes recorden que aquest territori va ser el de més extensió de vinya de tot Catalunya fa uns 200 anys, de fins a 28.000 hectàrees.
Entre el 1860 i el 1890 va ser la febre d’or de la vinya del Bages. La plaga de la fil·loxera ja havia arrasat les vinyes franceses, i a l’augmentar la demanda de vins, els preus i el cultiu de vinya es va disparar per aprofitar el moment. Tot això va fer que les vinyes s’enfilessin per les muntanyes fins a arribar a aquestes 28.000 hectàrees de vinya al Bages, configurant un nou paisatge de feixes de pedra seca i barraques de vinya.
La distància amb els masos obligava als pagesos a elaborar aquestes construccions entre les vinyes anomenades tines, on elaboraven el vi per evitar haver de transportar el raïm fins el mas, ja que era més pràctic transportar 65kg de vi que 100kg de raïm. El raïm entrava per dalt, s’aixafava amb els peus sobre el brescat i fermentava al dipòsit, i a baix sortint per la boixa, es carregava per vendre. En molts casos, fins i tot, el vi es venia a la mateixa tina, evitant haver de transportar-lo fins al mateix mas.
I per altra banda les barraques, que servien per guardar l’utillatge agrícola o bé protegien de les inclemències del temps.
La fil·loxera va arribar primer, però no va ser aquest el motiu d’abandó de la vinya, ja que un cop descoberta la solució del peu americà, se’n van tornar a plantar fins a 22.000 hectàrees. Va ser amb l’arribada del tèxtil que la gent va marxar de la vinya per optar a un sou assegurat al final de cada mes, un horari fix i una feina no tan sacrificada. També arrel de la mecanització al camp, es van motivar cultius menys manuals. De 22.000 hectàrees a les 500 actuals.
